Ahir, per casualitat, vaig ensopegar amb aquest article de fa pocs dies que parla sobre què diu de cada persona el seu somriure, i em va recordar la importància d’aquesta mig gest, mitja expressió facial tan característic i tan expressiu.
Gairebé pot sonar a tòpic, però somriure embelleix. Un somriure sincer, una rialla franca són el millor complement per a una cara, perquè un d’aquests somriures sempre va acompanyat d’una mirada còmplice i d’una relaxació general de tots els músculs.
En temps complicats com els que vivim, somriure pot ser un excel.lent antídot contra gairebé qualsevol mal, i la millor de les invitacions a compartir la felicitat i les ganes de viure, amb intensitat i il.lusió.
Amb aquesta senzilla reflexió, aprofito per recuperar un tema musical bellíssim que va composar Charles Chaplin fa vuitanta anys i que va haver d’esperar gairebé dues dècades a rebre la lletra que encara es canta avui. Us proposo escoltar una magnífica interpretació de Michael Jackson, amb el desig que ens ajudi a tots plegats a dibuixar un somriure amable i dolç, malgrat totes les dificultats, i a fer aquest diumenge una mica més bonic.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=iiKJmBgAfFE[/youtube]
