maig 292016
 

Ha tornat a ploure, i com ja és tradició, sense esme, de patac, amb pedra i tot en algun que altre lloc.  L’estiu s’acosta i aquesta pluja que vol imitar la d’agost prou que ho anuncia.  De tota manera, després de la pluja ve el bon temps, després de la tempesta la calma i aquella sensació que tot recomença, entre olor de terra humida i uns colors especialment brillants.

Què ho fa, que després d’un aiguat que ens deixa xops vinguin la pau i la serenor i que tot sembli net i nou?  En el fons, no podem negar que formem part d’aquesta cosa que ens envolta i que sovint ignorem.  També som un petit espai on pluja i sequera s’alternen;  i així anem fent, com bonament sabem i podem.

Ahir va fer tronada, amb vent i llamps.  Avui, el sol torna i els ocells es fan sentir.  Tot s’eixuga, a poc a poc, i tenim la seguretat que alguna cosa bona en sortirà, d’aquell xàfec sobtat i intens.  Potser una mica de saó, potser només les fulles netes i una mica de fresca.  Ja es veurà.

Diu una cançó que al meu país la pluja no sap ploure.  I segurament és cert, si mirem què acostuma a caure i com.  De tota manera, al meu país, el terra potser sí que sap rebre la pluja, tant si és fina com a bots i barrals, i treure’n profit.  Ahir va ploure i avui fa sol.  Desem el paraigua, obrim portes i finestres i, simplement, respirem l’aire nou i tornem-nos a il.lusionar amb tot el que encara ha de venir.  Cal res més?

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php