Abr 242016
 

Ahir vam tornar a viure la gran festa de la diada de Sant Jordi.  Una festa no festiva, calendari laboral en mà, però així i tot una jornada tan excepcional i tan singular que fins i tot en dissabte llueix com se n’espera.  Ahir vam passejar, vam comprar llibres, vam regalar roses i ens vam tornar a sentir part d’una història, d’una tradició que ens identifica i que ens fa singulars.  I tot això va ser possible, un cop més, perquè milers i milers de persones no van passejar i es van fer fortes a l’altra banda de les taules i dels mostradors que miràvem i remenàvem en busca d’aquella obra coneguda o d’aquella altra que ens cridés per sorpresa.

En el fons, sempre és així.  Hi ha qui treballa perquè altres puguin fer festa.  I així és com el món avança, com les identitats es fan grans i com jornades com la d’ahir són el que són, motiu d’admiració i d’enveja.  Mai, fet i fet, pot gaudir tothom de les mateixes coses al mateix temps.  La vida és com és, plena de llums i d’ombres.  Sempre hi ha qui riu quan algú altre plora i qui té motius de celebració quan el veí fa el dol.  I així anem endavant, fent festa sempre que podem, o contribuint a la dels altres, des de l’anonimat de l’altra banda d’un mirall que sovint no sabem veure.  Sant Jordi o drac, princesa o rosa.  Tots ho som en algun moment;  i ho hem de ser perquè la història no es perdi i la llegenda segueixi viva.

Avui, el meu reconeixement i la meva gratitud a tothom que ahir va fer possible una nova gran jornada festiva, al llarg de la qual vam gaudir d’aquella flor invisible i perfumada que és el resultat d’un treball ben fet, sovint també invisible.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php