Abr 072016
 

Ara que diuen que venen temps de canvi al país és bo obrir debats que fa molts i molts anys que tenim pendents, perquè han de permetre donar respostes a qüestions cabdals per a aquest nou estat que es veu que construirem, perquè hi ha vida més enllà del text estricte de les lleis, dels equilibris dels partits i d’una hipotètica constitució.

Una d’aquestes qüestions, i no menor al meu parer, és la de la capitalitat.  A hores d’ara dubto que ningú plantegi una alternativa mínimament solvent a Barcelona.  Però la pregunta que em plantejo és si Barcelona té vocació de capital, o si ens trobem davant del risc d’acabar construint una ciutat estat i no un autèntic estat?

Si mirem amb una mica de perspectiva i amb un mínim de sentit crític, Barcelona i la seva àrea metropolitana han crescut (i no parlo d’urbanisme) d’esquena al país.  El seu comportament general ha estat més aviat el d’una metròpoli amb suburbis aptes per estades de platja o d’esquí i amb un rebost discretament amagat, que el de la capital d’un país.  I així ens va, amb tota mena de desequilibris en tots els àmbits.  Així hem arribat al país -per dir-ne d’alguna manera- que tenim.

Per construir la Catalunya del futur, no la Gran Barcelona del futur, caldrà plantejar què ha de ser i per a què ha de servir una capital, i valorar si Barcelona té el perfil que caldria.  El conjunt del país, i tots i cadascun dels seus ciutadans, visquem on visquem, mereixem aquesta reflexió i un projecte real de país que miri i vagi, sense por al desconegut ni curtedat de mires, molt més enllà dels límits de l’àrea metropolitana i dels tòpics on ens sentim tan còmodes.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php