Nov 122015
 

Em costa molt arribar a pensar que es pugui mantenir una relació sota amenaces.  Ben mirat, d’exemples n’hi ha molts, i en tots els àmbits:  en la parella, en la relació amb els fills, amb els socis d’un negoci, entre mestre i alumnes… i també en política.  I en aquest punt ens trobem:  Espanya intenta conservar la seva unitat en base a la força, a l’amenaça.  Tota una garantia d’èxit, sense cap mena de dubte.

El Constitucional ha tornat a parlar, i també el president del Govern -aquest no tant-, i ha deixat ben clar que un pas més per part del Parlament i del futur govern de la Generalitat i tots detinguts.  Perquè suposo que aquest és l’objectiu final de les instruccions a la policia, no?  Com que la foto del president Mas acudint a declarar no va servir de res, ara la imatge a buscar és la del president emmanillat.  Grans.  Molt grans.

Imagino que un cop passin les eleccions espanyoles i tots plegats deixin d’embolicar-se amb la bandera per amagar l’atur, la corrupció, la misèria i tots els draps brut d’una situació social duríssima (i pensar que fa quatre dies ens acusaven a nosaltres de fer-ho) les coses es calmaran i s’imposarà la raó per damunt de la força.  En cas contrari, i si se’n surten, podran tornar a exhibir satisfets el seu sempre apreciat i exhibit dret de conquesta.

I enmig de tot plegat, aquí jugant al gat i la rata, a veure qui posem com a delinqüent major.  Vull dir, com a president.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php