Nov 102015
 

Avui, dia  de retrets al Parlament.  Ahir, sessió doble:  matinal amb una declaració tan solemne com amb poc futur i, a la tarda, el discurs de l’encara president.  Avui respostes.  Totes elles previsibles i cap de desitjable.

Aquest és el programa.  No vam guanyar el plebiscit de fa un mes i mig i, segurament, l’única esperança de poder tirar endavant malgrat tot era una majoria parlamentària cohesionada (està per veure quan comenci a debatre i legislar) i un govern sòlid; a hores d’ara, ja impossible, passi el que passi, perquè hi haurà massa rancúnia i massa cadàvers acumulats.  Que ningú va imaginar l’escenari actual?  Que tothom va dir blat abans que fos al sac?  Em costa una mica de creure.  O potser no, ben mirat.

Això és el que tenim.  Deixem a banda l’èpica, que ara mateix sobra.  Tenim un Parlament amb una majoria que costarà que funcioni unida per les enormes diferències ideològiques i no tenim Govern.  I ara mateix, tant li fa, perquè sigui el que sigui, no serà prou fort ni prou sòlid, no ens enganyem, per tirar endavant la construcció d’un nou estat.

Avui , a passar comptes.  A treure les misèries del passat a ventilar i a insultar i amenaçar.  Aquesta és la sessió parlamentària que ens espera.  Una sessió de fireta, al servei de l’espectacle mediàtic només.  Una sessió de fireta per a una legislatura de fireta, que pot durar quatre mesos o quatre anys, però molt em temo que, en cap cas, els divuit que se’ns havien anunciat.  Potser és que la nostre classe política -potser fins i tot la nostra imaginada república- també és de fireta.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php