Nov 082015
 

Ho mirem com ho mirem, les coses mai no acostumen a sortir com havíem imaginat.  Cert que si les tenim prou clares i hi posem bones dosis de constància i de paciència, surten, però tot sovint a la seva manera.  Diguem-ho així.  I tant li fa si es tracta d’aquella festa meravellosa, del viatge somiat, de la parella, dels estudis, dels diners… Tot surt com surt, i això no vol dir que surti malament.

Ens costa acceptar que les coses no són com voldríem.  Ens costa admetre que hi ha models ideals, però no realitats perfectes –Disney Channel i les pel.lis porno han fet molt mal-.  Ens costa reconèixer que la vida és, en el fons, una permanent negociació amb nosaltres mateixos per construir i per acceptar la realitat.  Una negociació en què fixem uns objectius i renunciem a coses, a canvi de guanyar-ne d’altres, o de conservar el que per a nosaltres és realment fonamental.

I així anem fent, entre encerts i errors, entre la il.lusió i la frustració, en busca d’una felicitat que acostuma a estar ben amagada rere una pila d’entrebancs o de realitats que ni havíem imaginat, però que val la pena mirar de trobar, per damunt de tot.  Negociem constantment amb ningú.  Planifiquem, imaginem, triem, acceptem, renunciem…  Al capdavall, vivim;  i així que anem passant comptes ens adonem que els números, bé o malament, van sortint i que anem aconseguint ser feliços i gaudir d’aquest breu moment d’existència que ens ha tocat.  I això és tot. I això és prou.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php