oct. 252015
 

Sortir.  És diumenge, finals d’octubre, i tot convida a sortir.  Tot convida a anar a retrobar, un any més, la bellesa efímera de la tardor, abans no arribi la serenor nua de l’hivern al bosc.

Sortirem amb el desig de tornar-nos a deixar captivar per fulles de colors de caducitat anunciada que cauen, lentament i implacablement davant dels nostres ulls i que estenen al nostre  pas una catifa d’esperança en la primavera que vindrà, i per a la qual també cal preparar-se, amb un ritual sempre repetit i sempre encisador.

Sortirem, i tornarem a aprendre -sovint se’ns oblida- que tot té el seu cicle, la seva dinàmica d’esplendor i de marciment, però que tot reneix, més enllà de la cruesa del fred, si alguna cosa per dins no deixa de fer la seva feina i segueix viva, carregant energies per al renaixement de les flors.

Avui sortirem a gaudir de la bellesa de colors apagats de la tardor.  Avui recordarem que cal deixar enrere tot allò que és vell i caduc, i atrevir-se a fer el sempre complicat viatge cap als brots nous.  Avui, sortirem.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php