oct. 232015
 

Ja deu ser ben bé veritat allò que diuen que els diners no tenen pàtria ni color.  O més ben dit, potser els diners tenen totes les pàtries i tots els colors.  Un bon exemple?  La decisió de Grífols, grup empresarial fins ara amb seu a Catalunya, de traslladar el seu centre neuràlgic (i la seva tributació) a Irlanda, un país amb unes condicions fiscals molt millors que les nostres, o que les espanyoles.

I no és que com altres anuncien i no fan no estigui d’acord amb el procés polític que vivim, perquè el màxim responsable de la companyia prou que es va destacar com a defensor de l’actuació del president Mas.  És, senzillament, per diners.

Doncs au, passin-ho bé.  Altres vindran.  O no.  Sigui com sigui, valgui aquest cas com a exemple per entendre que una cosa són les nostres ambicions polítiques i una altra de ben diferent les lògiques empresarials, que tot sovint no hi tenen res a veure, per més que intentin fer-nos creure que sí.

Farien bé els dissenyadors del futur estat català (si mai arriba) a pensar, abans de perdre’s en purismes ideològics de qualsevol signe, una política fiscal, a tots els nivells, que faci tan atractiu el nostre petit país com ho són altres del nostres entorn, també petits, dit sigui de passada.  Que diners criden diners, i amb quartos a la butxaca tot és més possible, ens agradi o no.  Que no tot s’acaba en poder recaptar els impostos i administrar els diners.  Ni de bon tros.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php