Gen 252015
 

Entre la pena de notícies que ens colpegen cada dia, de tant en tant, encara apareix alguna que ens reconcilia amb l’ésser humà en general.  La darrera que he trobat és la que parla de la Carme, la dona desnonada a qui el Rayo Vallecano va ajudar quan es va quedar al carrer.

En el seu moment, vam entendre que l’atenció del club amb una dona gran i indefensa era una mostra de solidaritat autèntica, no d’aquella amb què ens omplim la boca massa sovint.  Però ara és la Carme qui ens sorprèn, amb un exercici de generositat magnífic perquè dóna la meitat dels diners que el Rayo li va aconseguir, i que sense cap mena de dubtes li fan moltíssima falta, per portar de Nigèria els tres fills de Wilfred Agbonavbare, antic porter del club, que fa 10 anys que no els veu i que està hospitalitzat en fase terminal.

Aquest gest de la Carme ens hauria de fer pensar una mica abans de pronunciar segons quines paraules.  Al cap i a la fi, sempre s’ha dit, encara que sovint s’oblida, que la generositat és donar allò que et fa falta i no allò que et sobra.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php