Nov 232014
 

En el fons, per més atractives que siguin l’aventura i la novetat, ens agrada viure enmig de certeses.  Ens agrada saber que estem bé, on viurem, si treballarem i on, si els nostres també estan bé… I és que les certeses ens aporten la calma necessària per tirar endavant amb claredat.

Però vet aquí que un bon dia t’envaeix una estranya situació de col.lapse, i arriba una mena d’angoixa que sembla que t’hagi pres tot allò que tenies per cert.  La incertesa entra a la nostra vida, sense avís previ i sense demanar permís, i tot al nostre voltant es fa incert, difús, i la serenor desapareix.

Aleshores no ens queda més remei que retrobar les certeses més bàsiques, més primàries i, al cap i a la fi, més fonamentals:  la gent que estimem i que ens aporta seguretat i pau.  I poc a poc, tot va recuperant el sentit i la calma.  És com si, d’alguna manera, el nostre cap deixés anar tot allò que no és fonamental, per concentrar-se a ensenyar-nos de nou com tornar a funcionar, a raonar correctament.

Avui és diumenge, certament.  No sé del cert quin dia farà -ni potser cal-, però el meu entorn i jo estem bé, dins del que cabria esperar.  Tot més o menys en ordre, doncs.  Amb això ja fem.  Passeu un bon diumenge.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php