Ago 182014
 

Hi ha gent (no goso dir-ne persones) que són dolentes, en el més pur sentit de la paraula.  Són gent a qui tant els fan els drames humans, les legítimes il.lusions o, en general, qualsevol cosa que contradigui les seves idees o els seus principis, generalment disfressades de veritats universals o de fonamentalisme religiós, per tal de revestir-se d’allò que en podem dir veritats absolutes.

Però el mal, la dolenteria en sentit estricte, sempre acaben manifestant-se, amb  tota la seva crueltat i sense el més mínim respecte per aquells que aquests individus consideren diferents.

Un bon exemple d’això és el que supura un acudit gràfic publicat recentment a uns dels mitjans escrits afins al règim.  I és que més enllà de la mala fe del dibuixant, hi ha la complicitat de la direcció del diari i, en darrer terme, la de tots aquells que li riuen les gràcies o que li dicten la línia editorial.

I crec que no cal dir res més, perquè el suposat acudit parla per ell mateix de què és l’autèntica misèria moral.  Però no cal patir que ni la fiscalia ni ningú no demanarà ni explicacions ni molt menys rectificacions.  Al cap i a la fi, es tracta d’humiliar un negre il.legal i l’anticonstitucionalisme català.  On és el problema?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php