maig 162014
 

El ministre Margallo, ministre d’exteriors i portaveu sistemàtic del govern espanyol pel que fa a afers catalans -curiós i significatiu, si més no-, deu ser una persona molt més divertida, amb molt més sentit de l’humor, o més cega del que mai hauria pogut imaginar.

Les seves darreres declaracions a propòsit d’una hipotètica independència de Catalunya, titllant l’estat resultant de lil.liputenc i augurant que per dimensió restaria en mans de les multinacionals, o són un acudit o el resultat d’una ceguesa que només pot produir el fanatisme.

Resulta curiós defensar Espanya com a estat-nació (així en diu el ministre), suposadament independent de les grans corporacions econòmiques quan cada dia és més evident que el govern del qual forma part, i els que l’han precedit, són simples titelles que, si més no en matèria econòmica (en el sentit més ampli del terme), actuen al dictat estricte de les grans empreses energètiques, bancàries, telefòniques, constructores, farmacèutiques… Les mateixes, per cert, que un cop acabada la carrera política del ministre o president de torn, li faciliten una jubilació indecent en agraïment pels serveis prestats, imagino.  I no cal passar llista, oi que no?

Francament, les paraules del ministre ja no em semblen ni allò de veure la palla a l’ull de l’altre, ni molt menys, evidentment, cap intent d’ajudar els pobres catalans ignorants, que no sabem la que ens ve a sobre.  Les paraules del ministre són, ras i curt, o un acudit molt dolent, o el fruit del fanatisme.  I en qualsevol cas, un insult a tots nosaltres, un cop més, intolerable.

Cada dia que passa milloren els arguments per negar-nos el dret a votar.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php