febr. 202014
 

Mentre a Catalunya es pot desmuntar el sistema educatiu vigent, per tal d’afavorir (teòricament) quatre alumnes que demanen l’espanyol com a llengua vehicular, al País Valencià són 14.000 els alumnes que no podran accedir a l’educació en la seva llengua.

No deixa de ser curiós el poc respecte del govern popular cap a uns quants milers de famílies i la dedicació que apliquen a quatre pares, en un altre territori.  Es veu que el que és dret en algun lloc, no passa de desig en un altre.  I aquests són els que parlen d’eliminar diferències.

La resposta de pares i docents ha estat clara i contundent.  Tan clara i tan contundent com la sordesa de la classe política (PP i PSOE, perquè també en aquesta matèria les diferències són pràcticament imperceptible).

Sigui com sigui, la realitat és la que és, i la Constitució consagra l’obligació de saber l’espanyol, no el català.  Per tant, com diria la diputada Fabra:  “que se jodan“.

Aquest és l’autèntic marc legal constitucional.  Les proves, a Catalunya i al País Valencià (entre altres) són més que inqüestionables.

Vist el panorama, i si volem subsistir i conservar el dret a aprendre en la nostra llengua, cal que fem les maletes sense badar gaire, que aquestes situacions, en pocs anys, es poden tornar irreversibles.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php