Nov 282013
 

Definitivament, el PSC és història.  Història amb un trist final, potser caldria afegir.  I amb aquest trist final, també la sequera definitiva que segueix aquella “pluja fina” que proclamava Carod-Rovira no fa tants anys, que ens havia de dur a una Catalunya més lliure i socialment més justa.  Un cop més, l’evolució de les coses demostra que grans errors donen pas a grans fracassos.

Aquells que s’autoproclamen socialistes (si els pares del socialisme alcessin el cap…) no tenen cap pudor a compartir taula, mantell i objectius amb la dreta més recalcitrant, com ara la que s’aplega al voltant del Forum Europa, o com la que considera que encara cal defensar el discurs de 13 TV o Intereconomia;  això sí -suposo- en nom de l’ideari d’esquerres i del catalanisme.  Només faltaria.

Francament, no em voldria trobar en la pell d’aquells socialistes catalans autèntics que no es ressignen a abandonar una formació que van fer gran durant dècades i que ara se’ls escola entre els dits.  Qui els ha vist i qui els veu:  d’un tripartit d’esquerres a un front comú amb Ciutadans i PP en tot just una dècada.

Però ja s’ho faran.  Gran veritat és que cada terra fa sa guerra, i si els antics socialistes han perdut bous i esquelles, seran ells qui hauran d’esbrinar per què.  La resta de mortals, espcialment els que volem votar el nostre destí, ja sabem amb qui podem comptar i amb qui no cal perdre ni cinc minuts més intentant acords impossibles.

Descansi en pau el PSC.  Anem!

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php