Nov 242013
 

Durant segles i segles, aquells que han ostentat el poder, sigui sota el règim que sigui,  per tal de mantenir la seva posició privilegiada, s’han entestat a intentar fer veure que el seu sistema i les seves pautes de conducta són les úniques possibles, la veritat absoluta.  Aquesta manera de fer ha estat compartida per l’esglèsia, la banca, les monarquies, els dictadors, els capitalistes, els revolucionaris…

Però malgrat tot, de tant en tant, algú s’encarrega de demosatrar-nos, postser en qüestions aparentment menors, que altres maneres de fer són possibles, i indiscutiblement molt millors.  Un parell d’exemples que conviden a l’optimisme o al somriure amable:

1.  La sala de TAC d’un hospital infantil de New York.

2.  Algunes tanques d’obres japoneses.

Si apliquéssim aquest principi d’intentar fer una mica més agradable i simpàtica la realitat a les religions, l’economia, la política, la banca, les relacions laborals, els governs, les administracions… el món, sense cap mena de dubte, seria molt millor.

De moment, però, als que vivim a ran de terra, ben a prop de la realitat, sempre ens quedarà el nostre entorn més immediat per deixar-hi entrar una mica de fantasia.  I és que aquell que és capaç de fer màgica la rutina és qui fa que el món sigui un lloc més agradable.  I qui té la sort de conviure-hi,  un privilegiat.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php