abr. 302013
 

Serà molt difícil saber el nombre definitiu de víctimes de la tragèdia del macrotaller tèxtil de Bangla Desh, d’una banda, per l’enorme magnitud del sinistre, atesa la quantitat de persones que hi treballaven i, d’una altra, perquè determinats empresaris amb interessos a la localitat índia prou se n’ocuparan de passar full ràpidament.

Amb independència del nombre total de morts, el fet posa de relleu com acaba sempre aquesta boja cursa per produir més i cada cop a més baix cost, ja sigui fent servir mà d’obra infantil o amuntegant treballadors en condicions infrahumanes.  Tant li fa,  quan d’allò que es tracta és d’incrementar tant com sigui possible el marge de benefici, només.

Però no ens enganyem, aquestes coses no són exclusives de l’Índia o de la Xina.  Pensem que l’abaratiment brutal de salaris que estem patint, més d’hora que tard, farà tornar part d’aquestes produccions que van marxar fa uns anys i tornarem a maneres de produir que havíem abandonat.  Nosaltres som la futura (i potser no tan futura) mà d’obra barata i les futures víctimes.  Potser aleshores no es podrà amagar tan fàcilment la realitat rere etiquetes de marques ben llustroses.

Cal retenir, per crua que sigui, una duríssima foto que corre per la xarxa, amb l’esperança que serveixi com a autèntic antídot contra l’oblit, la indiferència i l’explotació, en nom de ves a saber quina idea de progrés.

Tots aquests morts, tots nosaltres, de fet, no són mà d’obra de baix cost ni simples recursos humans.  Són persones que estimen, que busquen la felicitat i que només aspiren a viure d’una manera digna.  A veure si queda clar d’un cop per tots que la tirania dels mercats i la indiferència maten.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php