abr. 282013
 

Diu la dita que quan una porta es tanca, se n’obre una altra (o una finestra, segons el cas).  I és ben cert, sobretot si ens prenem un mínim de temps a repassar la nostra vida i tots aquells moments en què hem cregut que res no sortiria bé i que hem estat temptats d’abandonar-nos a la desesperança.

Tenim una tendència a fixar els nostres objectius i les nostres il.lusions en alguna cosa molt concreta, tan concreta que, de vegades, no ens deixa veure alternatives, sovint molt millors que el que inicialment havíem previst.  I no és estrany que llavors, quan aquesta nostra fixació (que és com acaba el nostre objectiu) no es veu assolida, pensem que tot plegat és un fracàs.  I tampoc no és estrany que llavors, justament llavors, quan obrim els ulls una mica més i eixamplem el camp de visió a través d’una finestra de bat a bat, trobem propostes vàlides a tocar i fantàstics paisatges que ni podíem imaginar.

De vegades, però, tampoc no depèn només de nosaltres, i és com si l’atzar, la casualitat, o una conxorxa còsmica decidissin encaminar-nos cap a allà on no podíem ni imaginar.  Potser ens oblidem que tot el que fem, tot el que aprenem, tot el que vivim, van bastint un gruix de saviesa (en el sentit més ampli del mot) que, un dia o altre, en un moment o altre, se’ns mostra amb tota la seva esplendor, igual com la planta que després de dies i dies sota terra, sense avisar, treu el nas i comença a donar uns fruits magnífics.

Siguem capaços d’abandonar la immediatesa com a valor de present i tinguem confiança en nosaltres i en les nostres capacitats, i també la constància i la paciència necessàries per aprendre a descobrir portes i finestres allà on sembla que només hi ha panys i forrellats.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php