març 242013
 

Ja hi tornem a ser.  Com cada any, ha arribat Setmana Santa.  Més enllà de les creences de cadascú, dels actes litúrgics, de les processons i de les inevitables pel.lícules de romans a la tele, arriba un petit parèntesi en la nostra rutina.  Una mena de tast de l’estiu, de la mà de la tot just acabada d’estrenar primavera.

Diuen els savis que aquests dies mig festius (i segons quins, festius del tot) ens deixaran un descens dels desplaçaments, una menor despesa als establiments turístics… És a dir, que passarem una Setmana Santa de crisi.  Era d’esperar, a la vista de la consistència de la butxaca de la major part dels mortals.

De tota manera, vulguem o no, la nostra perspectiva canvia aquests dies.  Divendres, un company de feina em parlava de què aprofitaria per fer la setmana vinent (la Santa) ja que esperava uns dies tranquils.  I és cert que, encara que seguim la rutina, aquests seran uns dies una mica diferents i, ben segur, una mica més relaxats.

I aquí és on entren les ganes de viure i la capacitat de treure aigua d’allà on gairebé no n’hi ha.  Perquè encara hi ha persones que saben com fer festius uns dies que no ho són.  Tot és qüestió de voler que siguin diferents i envoltar-se de quatre coses “de vacances”, per dir-ne d’alguna manera.  Aquestes persones tenen el do de saber que no tot és per a cada dia i que l’excepcionalitat de les coses senzilles però especials, aquelles que es reserven per a moments puntuals poden fer, d’aquestes comptades ocasions, veritables dies festius, més enllà del que digui el calendari.

Mireu bé al vostre voltant.  I si teniu el privilegi de trobar alguna d’aquestes persones a prop, sabreu de què us parlo i, n’estic segur, estareu molt agraïts a la vida, a l’atzar, a déu, als astres, o al que sigui, de poder gaudir-ne.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php