Set 122012
 

Dubto molt que arribi a llegir aquestes ratlles, però per si de cas…

Ahir vaig ser a Barcelona.  No crec que calgui donar més detalls, i el cert és que vaig pensar que vostè es va perdre un dia meravellós.  Sí, ja sé que va seguir puntualment el desenvolupament de la jornada i tot això, que el seu paper institucional és el que és, que la seguretat impideix fer segons quines coses, i tot plegat, però li asseguro que ahir, des de primera hora del matí, la capital del meu país era una festa, era una enorme il.lusió col.lectiva al voltant d’una única idea:  Catalunya vol ser el nou estat d’Europa.  Ahir valia la pena ser al carrer, mirant i tornant a mirar com la història s’anava escrivint, tot just a tocar nostre.

Però això va ser ahir.  Ahir va ser el nostre dia, el dels milers i milers de persones anònimes que ens vam reunir per expressar molt clarament, i sense cap espai a reinterpretacions, la nostra voluntat.  Avui, però, és el dia de la política.  Nosaltres vam tornar a les nostres cases i a les nostres rutines, i avui toca a uns altres assumir el protagonime.  En tant que vostè és la primera autoritat política del país, seva és la més gran de les responsabilitats, més enllà de les ideologies, dels partits i dels interessos particulars, perquè ara és l’hora de la política en majúscules.

Ahir nosaltres vam deixar clar què volem.  Durant tot el dia només vaig sentir una paraula, només una:  independència.  Ara li pertoca a vostè liderar la justa resposta a tanta il.lusió i a un missatge tan simple i tan clar.  Ara és el moment de dissenyar estratègies, de programar calendaris, de marcar temps i ritmes, de definir etapes… en definitiva, de fer política, entesa, d’un cop per tots, com l’art de fer possibles els somnis.  I no ens pot fallar.

Senyor president, ja no hi ha espai per a jocs de paraules;  no hi ha marge per al sí però no, ni per a la cosmètica de la voluntat popular.  Ahir vam dir, amb claredat meridiana, què volem per al nostre país i mereixem tot el respecte dels nostres dirigents i representants polítics, després d’un dia en què el seu paper va ser extraordinàriament secundari, superat per la inciativa col.lectiva d’un poble que se sap amo i senyor del seu destí.  Avui, 12 de setembre, el protagonisme és tot seu i no ens pot fallar.  I si no es veu amb cor d’assumir aquest compromís històric amb qui el va portar a ser president (cosa que espero que no passi, pel que implicaria de claudicació i de renúncia), ha de cedir el lideratge  a qui se’n senti amb forces i amb capacitat de representar-nos dignament;  ha de fer el que calgui per no deixar la diada d’ahir sense la resposta que mereix.

Qui va dir que la societat ha girat l’esquena a la política?  Ara cal que la política, amb vostè al capdavant, no giri l’esquena al país.  El repte històric bé que s’ho val.

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php