Jul 312012
 

Tot sovint tenim la temptació de creure que el simple nom d’algú o d’alguna cosa ja val, per ell mateix, i és garantia d’èxit.  Però la realitat és estranya i s’entesta a demostrar-nos constantment que el nom no fa la cosa.  La cosa la fem nosaltres i ningú més.

Aquesta petita reflexió ve a propòsit de l’eliminació de la selecció espanyola de futbol dels Jocs Olímpics.  I és que es miri per on es miri, no és el mateix una selecció amb un determinat seleccionador, amb uns determinats jugadors i amb un determinat sistema de joc, que una altra amb diferents jugadors, seleccionador i sistema, per més que comparteixin nom.

Caure en el parany de pensar que el nom és garantia de res és el millor camí al fracàs, i així ha estat en aquesta ocasió.

I és que aquest parany és més freqüent i més pervers que no ens pensem.  Fins i tot es dóna en els pobles o en la vida de parella, per posar dos exemples ben allunyats.  I és que pensar que les coses són segures i que no cal patir a cuidar-les, acostuma a portar al desastre.  Perquè o s’és o no s’és (el que sigui, en cada cas), i cal demostrar-ho.

Estaria bé que els nostres dirigents polítics, per un cop, aprenguessin aquesta lliçó esportiva i renovessin els seus argumentaris i les seves estratègies, perquè ser catalans, simplement, sense un discurs atractiu, modern i adequat als temps que corren,  ja no és garantia de res ni serveix de gran cosa, com poder constatar.

I és que la supèrbia és molt dolenta.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php