Jul 262012
 

Votació al Parlament de la cosa aquesta de la proposta de pacte fiscal i resultats més que discrets, per molt que es pugui dir (de posició més o menys unitària o de bloc sòlid, res de res).  No tinc la sensació que sigui un projecte de país, realment, sinó un projecte d’un partit, més o ménys ben acollit per altres forces, no del tot prou atacat per altres i clarament rebutjat per qui sempre rebutja qualsevol cosa que pugui servir als interessos de Catalunya.

Amb aquestes mínimes (i antigues) armes és inútil intentar enfrontar-se a la majoria absoluta del PP a Espanya, i sortir-ne victoriós, evidentment, per més que la crisi econòmica (i la seva incapacitat com a partit de govern per fer-ne front) hagin pogut afeblir alguna de les seves defenses.

Jugant a fer futurologia, em temo que només en podem esperar una nova decepció, com tantes que ja anem acumulant aquests darrers anys.  Té sentit continuar així mentre el nostre país s’ensorra dia a dia?  Té sentit continuar rebent, esperant només el KO?  Té sentit esperar per tota resposta el sobat argument, tan sobat i previsible com políticament impresentable, que això del pacte fiscal no és cap problema quan el problema és la prima de risc, l’atur o el deute (o la fam al món, si cal)?

Molt em temo que Catalunya ha entrat en fase de liquidació per reformes (o per enderrocament).  I és que ja no hi ha més.

És decebedor comparar l’entusiame i la il.lusió d’altres pobles i la realitat del nostre, que s’havia cregut que era alguna cosa i que ara ens descobreix una realitat més que mediocre.  Aquests dies que la tele va passant diferents documentals sobre els Jocs de Barcelona de fa vint anys, hi ha imatges que ens costa imaginar que avui es puguessin repetir amb la mateixa naturalitat -senyals prou evidents de retrocés democràtic i nacional-.  I és que potser cal prendre model de la iniciativa de l’Estivada de Rodés, pel que fa a banderes, i deixar-nos de romanços, que ja no tenim ni perdius per seguir marejant.

  One Response to “On volem anar, amb això?”

  1. Els Catalans ens hem de treure el complexe de demanar permís per poder fer qualsevol cosa. Ens cal una veritable presa en consciència de nosaltres mateixos com a poble; sense inferències dels polítics i els partits, només la societat civil. Aquesta és la única forma per a que quelcom canviï. sinó, sempre ens passarà el mateix…

    Bones vacances,

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php