Només de declaració formal de guerra puc qualificar l’acte contra la llengua catalana de PP, Ciutadans i altres sector de l’espanyolisme més ranci, com ara Convivència Cívica Catalana o alguna associació de guàrdia civils, fins i tot.
Algunes de les coses que es van dir durant aquest acte deixen tan poc espai a interpretacions que Escola en Català ja ha demanat a la fiscalia que les investigui perquè poden ser constitutives de delicte d’incitació a l’odi.
Finalment han caigut totes les màscares. Aquesta és l’única cosa positiva de tot plegat. Sabem perfectament qui hi ha a cada banda (suposo) i ara, fins i tot, coneixem les noves armes dels nostres enemics:
– Una plataforma xenòfova contra la immersió lingüística.
– Un govern que vol anorrear o eliminar les televisions no estatals (especialment els canals de Catalunya, en tant que eines de cohesió lingüística).
– L‘incompliment de qualsevol compromís legal de deute econòmic amb el nostre país, com a instrument de destrucció social i com a porta d’entrada a la intervenció política.
Aquest és el present i serà el futur immediat. I aquesta gent ha de ser sòcia del nostre govern? Claudicació o inconsciència? En qualsevol cas, ho tenim fotut, si ens han de defensar els que fan amistats tan perilloses (i tan bel.licoses) i més si l’única resposta contundent és l’amenaça d’un avançament electoral.
