El Tribunal Suprem acaba de ratificar la interlocutòria contra el català. Aquesta nova batalla judicial ve a propòsit del reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament de Barcelona, i demostra, un cop més, que el marc legal espanyol és declaradament hostil a Catalunya. O encara teniu cap dubte? No n’hi ha prou amb la vergonya que ens provoca la sentència de l’Estatut, o les de la immersió lingüística, o ara amb aquesta ratificació?
I no perdem de vista qui hi ha darrere de totes aquestes iniciatives contra la llengua (les judicials i les polítiques): el Partit Popular, molt principalment.
I ara què? Seguim mantenint-los com a socis de fet del Govern? Fins quan? Fins que facin què?
Sense llengua pròpia i d’ús preferent en cap àmbit públic, amb una involució permanent en el nostre sistema educatiu, amb una estructura financera cada cop més petita i amb menys inversions, amb amenaces constants de recentralització -quan no d’intervenció-… Què més cal perquè alguns vulguin veure que aquesta dinàmica només ens pot portar a la desaparició?
O aquesta crisi econòmica i social fa que ens en sortim sols i independents o ens en anem a fer punyetes, com a país, com a societat i com a cultura.
Les nostres institucions, només elles: el president, el Govern i el Parlament, tenen la resposta. Nosaltres, els dubtes.
