Abr 222012
 

John Lenon va dir en certa ocasió, alguna cosa semblant a:  “quan anava a l’escola, em van demanar què volia ser de gran.  Vaig contestar que ‘feliç’.  Em van dir que no havia entès la pregunta, i jo els vaig respondre que ells no havien entès la vida”.

Potser soni a utòpic, sobretot en els temps que corren, però justament perquè corren els temps que corren, aspirar a ser feliç i no a tenir això o allò, potser sigui imprescindible.  I que ningú pensi que estic fent una crida a la resignació.  Res més lluny de les meves intencions.  Només convido a valorar, a tornar a valorar fins i tot, el que tenim, i a gaudir-ne.

És ben certa, en moltíssims casos, l’expressió “a mi no em regalen res, em guanyo tot el que tinc”, però no és menys cert que això no comporta, necessàriament, la felicitat.  Trobar-ho tot regalat, tampoc.  Cal alguna cosa més.

Guanyem-nos el que tenim, amb constància i amb treball i, sobretot, valorem-ho com cal, i serem una mica més feliços.

La nostra vida, la vida individual de cadascun de nosaltres vivim, mereix una mica de felicitat.  Ara i quan serem grans.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php