febr. 282012
 

La frivolitat  i la lleugeresa amb què s’han tractat els drets d’autor, no només al nostre país, amb tot allò de la pirateria a Internet, les prohibicions i restriccions a les còpies privades i tota aquesta sarta de despropòsits que venim patint durant els darrers anys estan començant a donar els seus fruits, en forma d’una cadena, que pot ser infinita, de tonteries.

Fa pocs dies es va publicar la notícia de la resolució d’un tribunal francès que considera que per utilitzar una cadira d’autor en una fotografai s’han de pagar drets.  El precedent, per bé que previsible, és perillossíssim, perquè el pas següent quin serà,  considerar que té drets d’autor l’escultura d’un espai públic?,  un edifici?, un cotxe?, una prendra de roba?  Si ens ho mirem així, tot té un autor i, en conseqüència ha de generar drets.  Si seguim amb la persucució del cinema i la música contra la còpia privada (insisteixo, privada), podrem fer fotos quan anem pel món?  Ens imposaran una taxa universal de reproducció gràfica quan surtim de casa?

Si us plau, que algú posi una mica de sentit comú, que no pot ser tan difícil vetllar per interessos dels creadors i alhora pels drets dels ciutadans a les seves còpies, fotos, vídeos… privats, particulars i domèstics.  Al pas que anem, el que fins ara hem conegut com a “espai públic” passarà a ser un seguit de microespais privats, amb tota mena de drets absurds.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php