febr. 262012
 

Fa uns dies va aparèixer una notícia que tenia per protagonista un japonès de 54 anys, Naoto Matsumura, que va decidir quedar-se a la ciutat de Tomioka, a pocs kilòmetres de Fukushima,  a la zona més contaminada, amb l’objectiu de tenir cura dels animals abandonats amb el desallotjament de la població per la fuita radioactiva de la central nuclear.

Que una persona sigui capaç de sacrificar la seva vida -sap que els nivells de radiació que està rebent li comportaran càncer en un termini relativament curt- per no abandonar els més febles, aquells que tothom va deixar enrere en la seva marxa, ens hauria de fer reflexionar sobre com és d’important la generositat i la capacitat de donar, sense esperar cap recompensa.

En aquesta ocasió són els animals (en altres -la major part- són les persones i la situació no és tan diferent).  En condicions normals, viuen més o menys ben atesos;  molts d’ells com a animals domèstics i, en tot cas, hi ha associacions protectores i una sensibilitat social prou evident.  Una catàstrofe com la de Fukushima, però, posa de manifest que quan les concions ja no són normals, les coses canvien i no tenim cap rubor d’abandonar qui sigui.  Aleshores és quan la generositat (la solidaritat, si voleu), amb nom i cognoms, deixa de ser una paraula bonica i passa a ser una manera de viure i d’entendre el món, i és llavors que apareixen persones disposades a dedicar la seva vida a ajudar, més enllà de sigles i noms pomposos i de grans campanyes mediàtiques.

Que passeu un bon dia.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php