febr. 222012
 

Acaba el carnaval.  Avui enterrarem la sardina (o el que n’hagi quedat després de les retallades)  i he de confesar la meva sorpresa per la gran quantitat de gent disfressada que, malgrat la crisi i el clima d’incerteses i pessimisme generals, ha sortit al carrer, a fer festa.

Malgrat les reduccions dels ajuts públics per a la construcció de carrosses, per exemple, la rua va ser enorme, imponent.  Segurament amb menys espectacularitat, en alguns casos, que en anys anteriors, però amb tanta o més il.lusió i ganes de divertir-se, i amb moltíssima gent mobilitzada.  I no em vull estar d’aplaudir les carrosses d’escoles públiques (poques, però n’hi havia), perquè són la prova que malgrat tots els maltractaments de l’administració, encara hi ha mestres amb energia i ganes de regalar alguns dels seus dies de festa a activitats lúdiques (també serveixen per educar) amb els seus alumnes.

Ara encarem la quaresma.  Ja veurem si realment només durarà quaranta dies o si seran quaranta setmanes o quaranta mesos.  No dependrà gaire de nosaltres, lamentablement.  De tota manera, la demostració de força ja està feta:  som una societat que malgrat els escenaris més adversos no vol renunciar a ser feliç.

Potser aniria sent hora que els poders públics aprenguessin que més enllà dels diners, de les obres faraòniques per a delectació pròpia (que no per a servei públic), de les subvencions que pretenen comprar voluntats i de la indecència del paternalisme que sovint exhibeixen, hi ha la iniciativa de la gent i la seva capacitat.  I és aquí on cal apostar, si volem un país millor.  Però és clar, per a fer segons què, se n’ha de saber, s’ha de tenir imaginació  i s’ha de ser capaç, amb quatre fustes i una mica de pintura, de convertir -robant-li hores al descans- una plataforma en un vaixell pirata, en una carreta de l’oest, o en un castell medieval.  I no és el cas, quan parlem de gent que no sap entendre altre llenguatge que el del poder, els vots, els diners, la brutalitat o la moral repressiva, segons el cas, ni de pensar què se’n pot treure de tot el que tenim.

És curiós que hagi de ser el carnaval, amb les seves disfresses, qui ens mostri tan clarament l’autèntica realitat que el dia a dia ens emmascara, mentre ells s’entesten vendre’ns la seva incompetència com a justa, bona i necessària, ni que sigui a cops de porra, o posant-nos al carrer, i no a fer festa.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php