Feb 122012
 

Una de les accepcions de la paraula “somni”, segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, és “esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se”.  I malgrat aquesta dificultat per esdevenir realitat, els somnis són un dels grans motors amb què comptem per progressar, millorar i, al capdavall, per ser feliços.

Deixar-nos endur per la fantasia i intentar fer-la possible (qui més qui menys trobarà exemples propis) és un remei meravellós contra la rutina i la mediocritat.  Potser només aspirant a assolir fites gairebé inassolibles, aconseguim allò que realment ens dóna satisfacció, per molt que costi.  O potser perquè costa.

Fa uns anys, una d’aquestes caixes que han passat  a mans de l’Estat per la magnífica gestió d’aquells directius que per protegir la seva incompetència van blindar el seu acomiadament, va utilitzar, per promocionar unes targetes de crèdit vinculades a la seva entitat, un eslògan que deia:  “ho veus, ho vols, ho tens”.  L’antítesi absoluta dels somnis.

Mai no em va agradar aquest lema, perquè la immediatesa i els somnis mai no han conviscut en harmonia.  Però la febre consumista i la possibilitat de treure els diners a la bona gent a canvi d’una satisfacció immediata prou que justificaven aquelles paraules.

Ara, la crisi econòmica i la marxa enrere salvatge que estem patint, entre altres coses, en matèria econòmica, encara fa més ridícul aquell lema, que avui s’hauria de reescriure com:  “ho veus, ho vols… doncs ni ho somïis”.  I és que sembla que els poders polítics i econòmics s’han conxorxat per escurar-nos, també, les ganes de somiar.

Però com que els somnis són gratis i ens poden donar aquella energia que ens cal per sortir de la incerta realitat que patim, vull revindicar el dret a seguir somiant.  A seguir creient que aquell viatge, algun dia, el podrem fer, que ens podrem canviar el cotxe, que podrem tenir un lloc segur on viure, o estudiar aquell màster que tant ens agrada, o obrir aquell negoci que ens il.lusiona, o tenir fills i veure’ls créixer…  No permetem que ens retallin o ens prenguin la capacitat de somiar, i fem tot el que bonament puguem, amb paciència però amb constància, per aconseguir allò que volem de debò, per més difícil que ens pugui semblar.

Un cop més té raó la meva dona quan diu que ens roben la capacitat de somiar.  Però aquest cop, com que ho sabem i els veiem venir, guanyarem nosaltres,  perquè la nostra ment, la nostra voluntat i la nostra capacitat d’imaginar el futur podran més que la seva missèria.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php