Des 312011
 

31 de desembre.  Toca baixar la persiana d’aquest any, abans de poder pujar la de 2012.  Aquest cop m’agradaria fer-ho amb un punt d’amnèsia de totes les coses dolentes que hem viscut.  Potser una bona manera és recordar que 2011 també ha estat un any de coses com ara:

– Les mobilitzacions socials.  Potser no serviran de res, diran alguns, però segur que alguna cosa deixaran per al futur, ni que només sigui la seva capacitat de qüestionar públicament moltes coses que semblaven inamobibles.

– La recuperació, tot i que a bufetades, del valor del nucli familiar, que ha servit i serveix -i de quina manera- per apaivagar l’impacte de la crisi i per facilitar una mica de dignitat i de suport a moltes persones.

– La solidaritat amb aquells que ho necessiten més.  Malgrat les dificultats, l’èxit de crides com el gran recapte del Banc dels Aliments, de La Marató, de TV3, o el treball callat de moltes entitats i voluntaris, ens han de fer sentir orgullosos de ser qui som.

– El valor de molts emprenedors que en un escenari de crisi s’han liat la manta al cap i han obert nous negocis i que ens recorden que voler és poder i que resistir és vèncer.

– Les persones, joves i no tan joves, que segueixen apostant per l’estudi i la formació com a eines de futur, malgrat el poc suport i reconeixement governamentals (i massa sovint, també, socials).

– L’anunci, aquest cop sembla que definitiu, de l’abandonament de les armes per part d’ETA.  La pau encara és notícia.

– Les xarxes socials, valuoses eines de comunicació, de conscienciació i de divulgació de les veritats i de les grans mentides.

– La fe en un futur millor, que ha fet caure governs, en bona part responsables d’un present molt difícil.  Està per veure si l’alternativa és l’adequada, però uns resultats electorals com els que hem vist darrerament sempre són un bon avís a navegants.

Et convido a pensar-hi una mica i a afegir a la llista el que més et plagui, perquè aquest any també hi ha hagut coses molt positives que cal no oblidar quan en fem balanç.

En resum, un any de retallades, de dificultats i de crisi, però també un any en què hem après a fer niu amb qualsevol brossa, i això ens ha fet una mica més savis.

Ara sí.  Amb els deures fets i la lliçó apresa, ja podem baixar la persiana i tancar, amb pany i forrellat, aquest 2011, i anar a fer festa, que ens l’hem guanyada.

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php