Oct 312011
 

No sóc economista i he de reconèixer que em perdo fàcilment entre grans xifres.  Serà la falta de pràctica de moure grans capitals.   És des d’aquesta perspectiva profana en qüestions econòmiques que vull compartir una inquietud que tinc des de fa uns dies:  com pot ser que el nostre meravellós sistema de finançament ens porti a reduccions mitjanes del 10% del pressupost públic mentre que Andalusia, amb gairebé un 31% d’atur (més de 10 punts per sobre nostre, que ja té delicte) pugui presentar uns pressupostos per a 2012 amb creixement?

L’espoli econòmic de Catalunya ja és tan vell i tan conegut que no cal ni tornar-hi.  També ho és la capacitat econòmica catalana i la seva “contribució” a la riquesa espanyola.  Doncs bé, ara resulta que crear i deixar-se prendre dóna com a resultat l’empobriment i, per contra, crear més aviat poc i rebre fons i subsidis genera riquesa i creixement.

Alguna cosa no va a l’hora i molt em temo que el sistema de financiació que patim, i que en el seu moment es va vendre com el gran èxit de negociació de Catalunya amb el seu govern amic a Espanya, no és més que un nou engany, una nova mentida que perpetua un estat on qui més produeix més perd i qui menys genera més guanya.  Aquesta idea tan hispana de distribució de la riquesa i de solidaritat interterritorial, no sé jo com es pot entendre.

O a Andalusia han preparat una estafa monumental amb els seus pressupostos o ens han tornat a aixecar la camisa.  I la ministra del ram, tan procliu a exigir més retallades a Catalunya i a renyar a qui fa públics els desequilibris econòmics territorials, calladeta amb Andalusia i sense badar boca.

I encara volen que els riem les gràcies.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php