Oct 282011
 

“Salvàvem els mots / de la nostra llengua / el meu poble i jo” va escriure Salvador Espriu l’any 1968, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra.  Avui, 2011, centenari de res i possible any del triomf del PP a Espanya, caldrà tornar a escriure aquests versos, amb lletra molt clara.

Els atacs al català són constants i a tot arreu.  La darrera mostra, la intenció de l’alcaldesa de Maó, la popular Agueda Reynés, de canviar el nom del municipi, per restituir-ne la forma espanyola “Mahón”.  Com que el PP és molt amant de la llibertat, i perquè no sigui dit, l’alcaldesa vol convocar una consulta perquè els ciutadans puguin triar entre dues possibilitats:  “Mahón-Mahó” i “Mahón-Maó”.  Gran exercici de llibertat, sens dubte.

Fa uns anys, es va poder veure a moltes localitats del país una exposició que portava per nom “Mots amb arrels. Els noms de lloc ens parlen”.  I és ben cert que els topònims, els noms de lloc, no són, no poden ser, formes arbitràries que es modifiquin en funció de les intencions gens honorables de determinats polítics, perquè tenen al darrere una història, un significat i una tradició d’ús que són patrimoni dels habitants de cada lloc concret.

Si el concepte de societat bilíngüe del PP és recuperar les formes castellanes de la toponímia per situar-les davant de la forma normativa catalana, en un exercici estúpid de duplicitat, anem ben servits.

El que cada dia és més evident és que només salvarem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo (cadascún de nosaltres).  Si hem de confiar en aquells que manen i manaran, ho tenim fotut, perquè no hi haurà llei que ens pugui protegir.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php