Oct 232011
 

La primera cosa que fa cada matí un dels dos gossos que tenim a casa és anar a saludar tothom amb una autèntica exhibició de llepades i moviments bojos de cua.  La meva dona sempre diu que és com si en despertar comprovés que encara hi som tots, molt especialment el seu company caní, i sentís l’alegria de retrobar-nos.  És una acció instintiva, d’acord,  però el cert és que ajuda, i molt,  a començar el dia amb il.lusió.

Fa uns dies  vaig veure reflectit aquest comportament, tot i que d’una manera molt més racional, en unes declaracions de Gerard Quintana, quan va dir que de jove vivia cada dia com si fos l’últim, però que ara viu cada dia com si fos el primer.

Viure cada dia com si fos el primer.  Viure cada dia com si tot fos nou, com si tot estigués per descobrir, com si tot estigués per fer, encara.  Potser amb aquesta actitud la felicitat quotidiana seria una mica més a prop.

I és que, tal vegada, la vida és molt més simple que no ens pensem.  Potser és qüestió d’anar a dormir passant pàgina i despertar amb un full en blanc al davant, deixant tan enrere com puguem totes les càrregues, records i experiències  del dia anterior.  Tot això ja ho hem viscut, ja és història, ja és passat;  i com va dir la magnífica Scarlett O’Hara:  “demà serà un altre dia”.

És sorprenent com l’instint, de vegades, ens porta al mateix lloc que la raó, i per un camí molt més ràpid i planer.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php