Sempre és divertit llegir els currículums dels nostres polítics. Hi podem trobar des d’estudis incomplets, fins a girs lingüístics impossibles per amagar autèntics forats negres pel que fa a formació. De tota manera, el més interessant és veure què considera cadascú com a mèrit, més enllà de les certificacions acadèmiques. El darrer capítol, el de l’exconseller de seguretat de Melilla, Ramón Antón Mota, del PP.
Mèrits curiosos: formar part del Cos Superior de Policia a Irun, quan s’hi va decretar l’estat d’excepció, o haver exercit a Barcelona, on va assistir a l’execució de Salvador Puig Antich. Aquests són alguns dels mèrits que reconeix i premia el PP. I aquest és l’autèntic substrat ideològic del futur govern d’Espanya.
Viatjant Ebre enllà podem comprovar que el franquisme és ben viu, tant als carrers i a les places com a la memòria col.lectiva i a la mentalitat de molts ciutadans. Ara, molts d’aquells que mai han volgut jutjar críticament una dictadura brutal tornaran al govern, en un moment de feblesa absoluta de l’ideari d’esquerres i amb el rerafons d’una involució autonòmica innegable, possible des de la connivència entre populars i socialistes. I no ho faran per mèrits propis, perquè la seva contribució a la vida política dels darrers anys ha estat lamentable, quan no inexistent; ho faran com a alternativa anys de clara incompetència en l’exercici de la governabilitat.
Constatar com es poden mantenir i honorar franquistes, encara, em referma, cada dia una mica més, en la convicció que la manca de capacitat i de talent per governar només genera monstres que acaba votant la gent. En tenim prou exemples en els diferents governs municipals i autonòmics que s’han format, gairebé de manera exclusiva, a partir de propostes populistes, xenòfobes, feixistes… Aquest és el futur immediat.
