Ago 312011
 

“Més ràpid, més alt, més fort” és el lema de l’olimpisme modern.  Aquesta frase la va pronunciar al Baró de Coubertin durant la inauguració dels jocs d’Atenes, l’any 1896 i, a través d’una construcció comparativa amb tres adjectius llatins vol reflectir el valor de la competitivitat i de l’esperit de superació a través de la pràctica de l’esport.

Al llarg dels anys, aquells jocs olímpics han anat donant lloc a jocs paralímpics, Special Olympics, jocs d’hivern, i altres competicions que volien recollir l’esperit olímpic, com ara els Jocs Mundials de Policies i Bombers, que enguany es fan a Nova York i en els quals hi participen bombers i policies espanyols i també catalans.

L’edició d’enguany, però, ens acaba de deixar una mostra espontània més de la realitat social al Regne d’Espanya:  un grup de bombers i policies espanyols escridassant i insultant uns quants “col.legues” catalans que van fer un castell coronat per una estelada (insult i agressió a la dignitat espanyola i a la seva bandera, es veu.  Una bandera, l’espanyola, que no dubten a embrutar amb la silueta d’un toro (quan no amb una àliga), per remarcar la seva identitat més cañí).

Les imatges dels fets són extraordinàriament expressives:  un grup de persones fent un castell (la tradició) i enlairant una senyera estelada (la utopia) escridassades i insultades per un altre grup de persones al crit de “yo soy español, español, español” (l’obvietat).   Aquesta és la realitat:  la intransigència en estat pur i el nul repecte cap a qualsevol expressió de diferència.

Des d’aquesta intolerància, el lema olímpic: citius, altius, fortius és d’imposible aplicació, perquè no hi ha comparació ni competició possibles; només una realitat que es vol única, indissoluble i sense cap possibilitat de canvi.  Ells són els únics, els més.  Davant d’això, el millor és seguir amb la nostra tradició i la nostra utopia, perquè qui no evoluciona són ells, no la resta del món, que va fent el seu curs històric.  De fet, ja ens anem aconstumant a aquest tipus de manifestacions de “respecte” a la “diversidad de los hombres y tierras de España“.

Ah! i no oblidem que molts d’aquests que criden i insulten, juntament amb l’exèrcit, tenen el monopoli de l’ús de les armes a Espanya.  Quin espectacle!  I quina realitat.  No t’hi vulguis trobar…

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php