Ago 152011
 

Una de tantes coses que es van perdent amb els canvis socials i dels hàbits i formes de vida és la capacitat de guardar coses que ja no hem de fer servir.  Ara, les llancem per inútils, ja sigui per manca d’espai o per una dinàmica de consum que ens fa estar sempre pendents d’allò que és nou, només.  Però fins no fa tant, les golfes, els fons d’armari o alguna que altra capsa en un racó, al cap del temps, encara ens podien oferir sorpreses meravelloses.

Remenar aquests espais oblidats, aquests munts d’andròmines, ens pot portar, per uns moments, a la infantesa o a temps que donàvem per perduts en els viaranys estrets de la memòria.

Ahir mateix vam estar capbussant-nos per alguns d’aquests espais polsosos, gairebé oblidats.  Vam trobar-hi llibres, revistes, apunts escolars, alguna foto, dibuixos, eines, joguines… Vam tobar-hi, de fet, formes de vida que ja són part de la nostra història petita, aquella que mai no sortirà a les cròniques, però que en fa grans i que fa que el nostre món reduït avanci amb esperança en el futur i amb un ull de nostàlgia posat en altres temps que ja hem viscut i que ens han deixat moltes coses, i molts esforços d’aquells hem tingut al costat, de les quals potser no n’erem prou conscients i que ara retrobem, amb la il.lusió amb què es retroba una antiga Game Boy o aquell treball escolar que tant ens va omplir d’orgull, en el seu moment.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php