Jul 232011
 

Quan voltem pel món, una de les temptacions més pecaminoses i més llamineres és tornar a casa amb alguna d’aquelles coses, generalment de poca utilitat, difícils d’encabir en algun lloc concret però que, malgrat tot, aporten un plus d’emotivitat i de nostàlgia al nostre viatge.  Em refereixo, com podeu imaginar, als souvenirs.

El govern anterior va posar en marxa una iniciativa per crear diferents elements per projectar Catalunya a través, justament, dels souvenirs, monopolitzats per barrets mexicans, paelles, toros i flamenques.  Fa uns dies vam saber que sembla que la cosa no rutlla prou bé, un any després de posar-se en marxa.  Tampoc és estrany, perquè trencar estereotips construïts durant dècades no és fàcil, ni cosa de quatre dies.

De tota manera, aquesta notícia m’ha fet pensar si el problema, al cap i a la fi, no és de manca d’identitat com a país.  La patum, el caganer, Gaudí o el pantocrator de Taüll estan molt bé, però, ens hi sentim identificats per ells com a poble?  Crec que la resposta és no.  És molt difícil una projecció exterior quan, de fet, no es té una identitat col.lectiva que es pugui traduir en elments simples, com un toro, una faldilla de quadres, un ull de color blau o un barret texà.

Som un poble amb història, però potser sense consciència històrica;  amb identitat, però sense prou consciència identitària.  Tenim cultura, literatura, música… però ens falta alguna cosa amb la qual ens puguem identificar i que, de manera clara, ens representi.  I això és molt difícil de superar, i més a base d’intentar fer generals elements sovint massa locals, com  la patum, el pantocrator o, fins i tot, Gaudi o, a l’altre extrem, amb un culte sovint temerari, gairebé suïcida, a la interculturalitat.

L’únic element que jo sóc capaç de trobar que podria aglutinar un percentatge molt important de població, en tot cas, seria Montserrat, però una marededéu com a souvenir per a guiris hiperalcohòlics…

Un cop més ens cal no posar el carro davant dels bous.  Primer cal tenir consciència de què som i, sobretot, de què volem ser i, aleshores, només aleshores, ens podrem projectar com a poble amb una identitat plena i clara.

  One Response to “Souvenirs”

  1. Potser una imatge del Barça? ja se sap som més que un club i menys que una nació normal….

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php