Humoristes i músics als tribunals. No és nou, però no per això deixa de ser trist, i no fa cap gràcia. De fet, ja fa molt de temps que massa gent li té jurada al Polònia, aquest programa humorístic, amb notes d’acidesa, de tant en tant, del qual no tothom en surt sempre ben parat, però al qual, ves per on, tothom vol sortir.
Es veu que la policia, davall dels uniformes i les cuirasses, té la pell molt fina i les neurones justes. Els ofèn que es faci una adaptació d’una cançó que se’n fot de la seva brutalitat, però no són capaços de discernir què és una adaptació humorística i què la cançó original, així que, per evitar problemes, el més pràctic és denunciar el programa i els autors del tema original, el grup Manel, en aquest cas, imagino que per ser capaços de compondre una cançó que no té res a veure amb ells. O jo què sé.
No deixa de sorprendre que la democràcia ens deixi actuacions com aquesta. Si la Trinca escrivís ara els seus temes, acabaria Aram Jachaturian davant del jutge per haver compost «La dansa del sabre»? O Juanito Valderrama per «Su primera comunión«, adaptada com «La seva primera manifestació»? I què no passaria amb «La faixa», al ritme de pasdoble? Estem parlant dels anys 70 del segle passat, però sembla que res no ha canviat gaire, malgrat tot el que diuen.
Vivim temps foscos, en què crear i fer humor són empreses de risc. Aquesta és la seva democràcia. És el que té no creure en allò que es proclama.
