Diuen que tornar fa oblidar la partida, i segurament és cert, igual com ho és que mai no tornes igual que com vas marxar, perquè el viatge sempre suma.
En qualsevol cas, tot retorn té regust de retrobament, d’enyor, fins i tot, d’aquells o de tot allò que sentim proper, nostre. Potser per això ens agrada tant tornar, potser és que el goig de saber-se a casa no és massa diferent del gust per l’aventura i la descoberta de nous horitzons i de noves realitats.
Avui, diumenge de calma. Moment propici per recapitular, per deixar covar tot allò que bull per dins i per encarar la propera setmana amb la calma i la serenor que exigeixen els temps que ens toca viure. I si pot ser amb tot un univers d’imatges i sensacions encara ben vives, molt millor encara, perquè segur que demà no serem qui érem ahir, sinó algú una mica més sabi, més ric en experièncis i més capaç de valorar tot el que tenim i tot el que la vida ens posa al davant. Eus aquí la major de les aventures, i la més gran de les descobertes.
