El Mobile ha abaixat la persiana, un any més. Un any polèmic, en què la política hi ha dit massa, malgrat que la seva pròpia direcció s’ha encarregat de desmentir i desmuntar totes les amenaces apocalíptiques d’aquells que en nom de la sagrada unitat estan disposats a qualsevol cosa, fins i tot al ridícul més espantós.
En posar-se en marxa aquesta complexa i efímera estructura tecnològica, ens arribava la imatge de la comitiva reial recorrent els passadissos del certamen, empassant-se els llaços grocs d’un bon grapat de representants de les empreses i institucions catalanes. Fa un parell de dies, qui va fer la visita de rigor va ser la representació de Ciutadans, encapçalada per Ribera i Arrimadas, que no van tenir cap problema a fotografiar-se davant del pavelló d’Espanya, però que ni es van acostar als estands de les empreses catalanes, tot i que, tal com van demostrar les fotos del Rei a tots els que ni ens hem acostat al Mobile, eren just l’un davant de l’altre.
Ben cert que aquestes fires són enormes, que difícilment es pot visitar tot i que sempre s’ha d’acabar triant i, per tant, descartant. De tota manera, en el cas de líders polítics que fan bandera d’allò de governar per a tots els catalans, és curiós comprovar, més enllà de les paraules, el nul interès per la representació catalana i les seves empreses tecnològiques. Conclusió inevitable: arribat el moment, ells governarien per als espanyols, amb els que posen gustosos i somrients, però no per als catalans, als quals esquiven. Curiós i il·lustrador alhora, i més encara pensant que Arrimadas lidera el primer grup amb representació al Parlament i també l’oposició al conjunt de forces majoritari. Tota una declaració de principis en una sola fotografia.
