El ministre Wert (aquest home, no en tinc cap dubte, escriurà una de les millors pàgines de la història tronada de la cultura espanyola) està decidit a tirar endavant un pla de foment dels toros com a «fet cultural». Fantàstic! Ja hem trobat una «manifestació cultural» que no es pot titllar d’identitària, nacionalista o provinciana, com és el cas dels castellers, dels correfocs, les sardanes o, fins i tot, la creació literària, cinematogràfica… en català.
Com que no tinc cap dubte que hi haurà els diners que calguin per a aquest pla de foment dels toros, crec que ens trobem davant de la gran esperança per a la cultura catalana: catalanitzar els toros, tot incorporant-los a les nostres formes d’expressió.
Que fem una trobada castellera? doncs hi posem algun que altre toro de torna i ens acollim al Pla de foment. Que cal un correfoc? el mateix, i ja tenim una part de financiació garantida. Que volem fer una pel.li? doncs preparem un petit curt de presentació amb algun que altre matador en plena faena i cap problema. Un aplec de sardanes?, amb corrida de propina, i tema resolt. Que no hi ha manera d’editar la nostra novel.la? s’hi inclou una addenda en què algun dels protagonistes, ni que no vingui al cas, vagi als toros, i que pagui el ministre. Segur que fins i tot la immersió lingüística no plantejaria dubtes amb alguna hora cada curs dedicada als toros (sempre es podrien restar hores de la classe de religió o dels seus succedanis).
Us imagineu que, a més, proposem una potent projecció internacional de la nostra cultura i hi colem algun petit afegit taurí? Ni Fira de Frankfurt ni res. Això sí que seria sonat.
Pensem-hi… Els toros mai no podran ser ni identitaris, ni provincians, ni res de tot això que som els catalans. Sempre seran cultura, i una cosa seriosa. I si teniu dubtes ètics al respecte, penseu que la proposta no és tan diferent de pactar segons què amb segons qui, sempre en pro de no sé jo quin sentit d’estat, i encara que en cada pacte (bugada) perdem un llençol (o un trosset d’ànima, venuda al diable).
