El conseller Mas-Colell reconeix que els impostos, a Catalunya, després de les mesures del PP pel que fa a l’IRPF, queden tot just per davall dels de Suècia. Fantàstic. Tenim l’IRPF d’un país superdesenvolupat i un serveis i una situació general molt més que millorable, per no dir francament mediocre.
No tinc cap intenció de tirar d’indicadors macroeconòmics per veure on és Suècia i on és Catalunya, perquè em sembla que la distància entre tots dos països és tan clara i evident que quantificar-la només pot servir per destacar més el despropòsit que vivim. De tota manera, si algú té interés a fer números, són molt fàcils de localitzar a Internet.
Davant d’aquest panorama, el conseller es mostra crític amb l’actual Govern d’Espanya i també amb l’anterior, especialment amb l’exministra Salgado i parla, fins i tot, d’asfíxia econòmica i de desaparició de l’autogovern. Crec que en això podem coincidir la immensa major part de ciutadans d’aquest país. Em sembla prou evident que ja fa anys que patim una agressió constant, a nivell econòmic, per part d’Espanya, i sembla encara més clar que aquesta dinàmica té corda per a anys.
Si les coses estan així i el panorama és el que és, em pregunto: i què hi fa, el Govern de la maneta del PP? I quin sentit té parlar encara de pacte fiscal? O és que volem un altre episodi de desgast, humiliació i resultats pèssims com el de l’Estatut? Jo no, perquè crec que mereixem alguna cosa millor.
La veritat és que a cada nova declaració d’un conseller, especialment del de la cosa econòmica, entenc menys la política del nostre Govern i el seu projecte de país per sortir de la crisi (no només econòmica) que fa anys que arrosseguem, i menys encara quan a Europa, tal com demostra el govern conservador britànic respecte a Escòsia, té altres escenaris possibles, perfectament viables i ben allunyats dels tòpics tardofranquistes que ens toca aguantar dia sí i dia també, tant des d’allà com des d’aquí.
