Jun 072011
 

Un dels efectes més terribles de la crisi que estem patint, deixant a banda, evidentment, la situació de pobresa de molta gent (aquesta és una tragèdia humana descomunal), és la pèrdua de la il.lusió, no tant sols com a societat, sinó fins i tot a nivell individual.

La irresponsabilitat i les mentides dels nostres polítics han creat un clima de por generalitzada:  por a perdre la feina, por a perdre la casa, por a no poder pagar les factures, por a patir més retallades de sou, por a fer cap despesa per si aquests diners ens seran demà imprescindibles, por a si els nostres fills trobaran feina, por a deixar un llegat misserable al futur… Por, por, por.

La por paralitza, i una societat paralitzada no és capaç de generar res, ni riquesa, ni il.lusió, ni esperança, ni res, per més que digui la nostra classe política, cada cop més desconnectada de la realitat que patim i cada cop menys representativa de les nostres necessitats.

I encara hi ha qui es sorprèn de la nostra indignació i de la nostra resposta irada contra un sistema polític i econòmic que s’alimenta de les nostres pors.

Davant aquest estat de por, només vull que la memòria ens sigui fidel i que mai no oblidem on som ara mateix, com hi hem arribat i qui n’és responsable.  Només així la nostra por haurà servit d’alguna cosa.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php