Jun 062011
 

No tinc cap intenció de jutjar si Carod-Rovira, fa pocs mesos vicepresident de la Generalitat de Catalunya, fa bé d’abandonar el partit que el va portar a representar aquesta important figura institucional del nostre país.  Això és cosa seva. El que sí que vull plantejar és una reflexió sobre les formes, sobre la manera com es plega, i no només ell, després d’una patacada electoral impressionant d’Esquerra.

D’Esquerra, en general, sempre m’ha resultat sorprenent la poca capacitat autocrítica respecte a la seva actuació i la nul.la capacitat d’escoltar més enllà dels cercles íntims del partit.  Aquests darrers dies hem anat veient com diferents dirigents abandonen les posicions capdavanteres de la formació, assumint els mals resultats electorals, però justificant-los o bé perquè no han sabut comunicar prou bé o perquè els electors hem votat més amb el cor que amb la raó.  En cap cas he vist que declarin, per exemple, que el darrer tripartit va ser un autèntic trigovern, amb resultats catastròfics, o que potser el paper d’Esquerra en aquest govern va ser més que discret i tot sovint més orientat a satisfer unes bases ja impossibles de satisfer, que als ciutadans del país.

Ara plega Carod-Rovira i ho fa recordant que amb ell Esquerra va aconseguir uns resultats magnífics i l’entrada al govern.  Cert, com també ho és que gràcies a ell l’independentisme ha deixat molts complexos pel camí.  Però en cap cas no assumeix cap error en la seva feina com a vicepresident, ni com a màxim responsable del seu partit. Per no parlar del fet que el propi segon tripartit va ser un error
estratègic monumental, impropi d’algú que aspira realment a governar amb
un mínim sentit de país.

Ja ho sabem, tots ens hem equivocat, llevat d’ell (o d’ells).  Ara, a buscar un bon sou públic, si és que hem de fer cas de les informacions que corren pels mitjans i, segurament, a muntar alguna alternativa política, ja veurem com i, sobretot, amb qui.

Sr. Carod, si us plau, si vol plegar, plegui, però amb dignitat, assumint èxits i també responsabilitats, i errors, i fòbies personals fins i tot, que tota la ciutadania, que ja el va jutjar (electoralment parlant), no pot estar equivocada alhora. 

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php