Jun 032011
 

Si volem una societat més justa, més igualitària, cal fugir d’ajuts universals que reparteixen recursos públics, de forma lineal entre rics i pobres, sense discriminació.  Només cal recordar el tristament xec nadó del govern Zapatero i els rius de tinta que va  fer córrer en el seu moment.

Partint d’aquest principi que si volem igualar una mica les diferències, cal donar més a qui menys té, replantejar els  criteris per atorgar determinats ajuts públics en funció de les necessitats objectives, em sembla, d’entrada, una mesura justa, fins i tot, si voleu, progressista.  Discutirem tant com calgui els detalls, però la idea de fons, penso que és més que acceptable.  Aquest seria el cas de les darreres mesures d’ajuda a famílies amb fills.

El problema apareix quan, en paral.lel, es dicten mesures que afavoreixen els que més tenen i, en aquest cas, les matemàtiques diuen que les distàncies socials s’incrementen.  Aquest és el cas d’alguns increments de sous públics, de determinats càrrecs de confiança, sobretot en un context de retallades brutals de sou als funcionaris.

Si volem treballar per una societat més igualitària i més justa i donar més a qui més ho necessita, no a tothom per igual,perfecte.  Però no perdem la coherència i fem-ho sempre, perquè si no, tot comença a fer tuf de demagògic o, fins i tot, de clarament injust, com a mínim.

Les matemàtiques són així i sumar en un lloc o en un altre dóna resultats diferents.

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php