Mai 142011
 

Un cop més tenim el Festival de Eurovisión a la vista i, un cop més, es demostra que de vegades és com si el temps no passés.  M’explico:

2011:  Lucía Pérez, representant d’Espanya, cantarà Que me quiten lo bailao.  Tota una declaració de principis en temps de crisi i després d’anys d’estirar més el braç que la màniga.  Resposta castissa als temps que corren: que me quiten lo bailao.

1973:  Peret va interpretar el tema Canta y sé feliz, a les acaballes del franquisme i amb una forta oposició europea al dictador.  La resposta eurovisiva a la situació va ser una lletra on podíem trobar:  Si al sol no puedes tumbarte, ni en paz tomar una copa, decir que estás en Europa no sirve de na.  Més clar, impossible.

Ja ho veiem, gairebé 40 anys després, les coses no han canviat tant.  La raó absoluta i la resposta autòctona a qualsevol situació les segueix tenint Espanya, no a la realitat.  Només hem passat de la defensa dels valors hispans:  la migdiada al sol i la copeta, a la clau de la felicitat fins i tot en temps de crisi:  que me quiten lo bailao.  Francament, no puc evitar pensar si la lletra no és cosa dels millets, fabres, camps i altres bigotis i morros diversos. De fet, me’ls puc imaginar cantant-la plegats, amb un cor d’estafadors i malbaratadors anònims.

I encara hi ha qui es queixa que a Europa se’n fotin, d’Espanya.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php