febr. 222011
 

De tant en tant, la nostra maltractada llengua mereix alguna alegria. D’aquests darrers dies en voldria remarcar tres:

Primera:  La reacció massiva de la gent, de les entitats cíviques, de la societat en general, contra la prohibició de TV3 al País Valencià.  Qui havia dit que el català no podia fer moure ningú?

Segona:  El català és la vuitena llengua del món a la blogosfera, i la catorzena a Google i a la Wikipèdia.  Això és present i és garantia de futur.  Interrnet, ja ho hem pogut veure en els esdeveniments internacionals més recents, és fonamental i decissiu ja ara, i ho serà molt més en endavant.

Tercera:  El domini .cat fa 5 anys i ja compta amb pràcticament 48.000 pàgines.

Si ens hi fixem, trobem que en els tres casos és la població, a nivell col.lectiu, però sobretot a nivell individual (i som els que som, i no més), la que fa possible aquesta significativa presència.  Ara només cal que els poders públics estiguin a l’alçada i tinguin la capacitat de respondre a aquesta força i a aquesta voluntat de ser de manera adequada, clara i innovadora.

Si els nostres representants polítics són capaços de fer coses noves i de crear nous projectes col.lectius, ens en sortirem.  Si només repeteixen allò que sempre s’ha fet, malament rai, perquè ens condemnarem, com a comunitat lingüística, a navegar entre l’autocomplaença estèril i el fatalisme inútil.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php