Gen 282011
 

Espanta mirar les xifres d’atur juvenil a Espanya i comparar-les amb qualsevol país del nostre entorn.  Sí, aquells països que el president Zapatero no fa gaire va dir que havíen superat (no sé en què, si busquem comparacions positives), o aquells altres al quals anàvem empaitant.

En 3 anys, l’atur juvenil ha passat del 18 al 43,6%.  La mitjana europea se situa a la meitat i països com Alemanya o Àustria tot just superen el 10%.

Som realment davant d’una generació perduda.  Una generació de joves formats i frustrats per la realitat social que els toca viure.  El propi president Zapatero assumeix que serà molt difícil reduir aquestes xifres, mentre la seva ministra econòmica parla de les bondats de la seva gestió, una gestió que abarateix l’acomiadament, cosa que castiga especialment els joves i que ens empobreix dia a dia.

Potser no cal patir tant per l’edat de jubilació, perquè potser el problema és que no hi haurà diners per a pensions si no hi ha gent que treballi.  Que treballi en blanc, evidentment, perquè l’economia submergida (la que realment sosté aquests joves, segons diuen els experts) segueix a bon ritme i ja arriba al 20% del PIB, només per darrere de Grècia i Itàlia.

Quina merda de país. Tot plegat em sona a aturar els rellotges per aturar el temps. Però el temps no s’atura -nosaltres sí- i a cada minut que passa ens anem quedant més i més enrere. Segons els rellotges del Govern no, però als de la realitat, sí.

A Espanya els nostres fills no tenen futur. Ni present, gairebé.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php