Gen 162011
 

"S’ha passat de la confiança en el metge a la confiança en la tecnologia".  Ho ha dit el conseller de Salut Boi Ruiz, referint-se a l’increment de la despesa sanitària i, en aquest cas, als costos diagòstics.

Més enllà de l’anècdota conjuntural de si gastem més o menys, o poc, o massa en proves diagnòstiques, el que em sembla rellevant és la constatacio de la pèrdua de valor del professional de la salut, en un procés similar al que han patit els mestres o molts altres professionals, especialment del sector públic, i que està tenint uns resultats socials nefastos.

Immediatament, m’ha vingut la imatge d’un metge d’aquells de tota la vida, atenent un pacient i la seva malaltia, potser greu inclús, acompanyant-lo i tractant-lo, amb tot el seu saber fer i amb tota la seva calidesa humana, fins a la mort, si era el cas. Aquest pacient confiava en ell i en la seva capacitat, i sabia que res no és etern.

Però aquests nostres no són temps per a la humanitat, em temo.  Ara prima l’anàlisi exhaustiva mitjançant una successió de proves incòmodes i cares que permeten acotar perfectament la malaltia, emetre un diagnòstic i dibuixar un desenllaç -seguint amb la imatge anterior- fatal i, en tant que previst i perfectament descrit, inhumà.

Potser sí que alguna cosa bona treurem de la crisi.  Si més no, si som capaços de posar el seny i el coneixment per damunt de la tecnologia, i la humanitat per davant de la freda exactitud de les dades.  I no només en salut, evidentment.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php