Gen 242011
 

Quan es dóna la paradoxa de tenir la joventut més formada de la història i una taxa d’atur juvenil altíssima, apareixen propostes que tendeixen a la lliberalització dels horaris comercials.  Curiós, si més no.

No entraré en el debat dels horaris, però sí que em temo que darrere d’aquesta proposta no hi ha altra cosa que unes condicions laborals més dures, uns sous més baixos i una ma d’obra menys qualificada, al capdavall. Aquesta sembla la deriva de la reforma laboral espanyola, de fet.

Quant haurem d’esperar perquè algun govern, posats a demanar, el català, aposti per fer imprescindible la formació per accedir a determinats llocs de treball?  Hi ha països del nostre entorn (els que ja han sortit de la crisi i que tenen unes taxes d’atur que no les podem ni imaginar, en el millor dels escenaris) on per ser carnisser, per exemple, cal una formació específica, i així tenen bons carnissers, no simples despatxadors de carn.  Potser aquesta seria la clau de volta per tenir una formació professional realment útil, que encoratjaria els joves a aconseguir una titulació que realment els obriria portes i, al capdavall, uns professionals més competents, capaços d’oferir valor i no serveis de baix cost.

A veure si a part de retallar pressupostos, la consellera d’Ensenyament s’hi vol posar en matèria. Caldria demanar-li que aposti perquè el nostre sistema educatiu sigui realment alguna cosa imprescindible per obrir-se camí en la societat, en la nostra, no emigrant per treballar a països que realment busquen professionals.  Només així tindrem una societat millor, generació rere generació.

I amb una mica d’imaginació, aquest canvi pot sortir de franc, que també convé.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php